Condolence Message for the Passing of Mariano Dolci
November 3, 2025
With profound emotion and boundless gratitude, UNIMA Italia pays tribute to Mariano Dolci — puppeteer, educator, theorist, and friend, an Unforgettable Master.
Founder of the Italian national center and honorary member of both UNIMA Internationale and UNIMA Italia, Mariano was a steadfast guide and an essential reference for generations of puppetry artists and scholars.
His passing leaves a great void, yet also a luminous legacy that will continue to inspire all who, like him, believed in the vibrant, poetic, and pedagogical power of puppetry. Mariano was a singular figure: able to unite the wisdom of the craftsman with the curiosity of the intellectual, the playfulness of the performer with the depth of reflection.
In his puppets, there was always something that transcended the stage — a vision of theatre as a meeting, as attentive listening, as dialogue with others, carried out with the utmost respect, particularly for children. Those fortunate enough to know him experienced his generosity in sharing knowledge, passing on experience, and building bridges between tradition and contemporaneity.
His work, reflections, and humanity will remain a treasured legacy for our entire community.
On behalf of UNIMA Italia, we extend our deepest condolences to his family, friends, and all who, following his teachings, will continue to breathe life into the soul of puppetry and his vision.
Thank you, Mariano, for your art, your gentle firmness, and for reminding us that theatre is, above all, an act of love.
The Board of Directors of UNIMA Italia
Mariano Dolci, un maître qui partageait son savoir avec tous ceux qui le sollicitaient. À l’école d’été Rosa Sensat (Barcelone), on a eu la chance de le rencontrer à plusieurs reprises, il y a quelques années. Le premier marionnettiste municipal de Reggio Emilia. Un homme exceptionnel.
Mariano Dolci, a Master who shared his knowledge with everyone who asked him. At the Rosa Sensat summer school (Barcelona) they were able to enjoy it several times, a few years ago. The first municipal puppeteer in Reggio Emilia. An unrepeatable man.
Mariano Dolci, un Maestro que compartió su saber con quien se lo pidió. En la escuela de verano Rosa Sensat (Barcelona) pudieron disfrutar de él varias veces, hace ya unos cuantos años. El primer titiritero municipal en Reggio Emilia. Un hombre irrepetible.
Al gran mestre, a la gran persona.
A diverses escoles d’estiu dels anys 90 vaig tenir el plaer de poder compartir preguntes, amb i sense resposta, reflexions i vivències inoblidables amb en Mariano Dolci, eren anys on vaig coincidir en diverses trobades, seminaris i/o conferències. Però mai podré oblidar el juny del 92 quan en Mariano Dolci em va convidar casa seva a Reggio Emilia per visitar les escoles Nido, a la Comune on vaig assistir a unes trobades plenes de vitalitat i de propostes engrescadores, on ell sempre exposava el seu pensament i la seva veu profunda era escoltada amb molta atenció.
Pels matins acostumava a portar-me a diverses escoles Nido i el somriure dels infants en quan apareixia en Mariano, era com una festa, com un mag que amaga infinitat de propostes que apareixen sota d’aquella barba plena de bondat i una gran sabiduria que envolta el seu llenguatge, tant verbal com gestual. Recordo que sempre entrava carregat amb algun carregat amb amb algun titella (gos, mona,…). A les escoles sempre tenia temps per presentar-me a part de l’equip de les escoles, d’ensenyar-me el material que utilitzaven, com era el focus de llum artificial i la pantalla d’ombres corpories, les siluetes, els objectes translúcids i opacs, les imatges dels infants i adults que canvien de tamany. Tot plegat era una mena d’explosió de materials i de vivències, on el infants podien proposar, experimentar, construir, fer hipòtesis, equivocar-se, cridar un eureka ho he aconseguit. No cal dir que l’ombra solar enriquia el pensament individual i col·lectiu de la persona i del grup, d’una manera que podia connectar simplement pel fel fet de la presencia solar.
Bé, que més dir de les vivències que vaig tenir al entrar a les tardes dins d’aquell taller/ laboratori en que en Mariano Dolci tenia infinitat de siluetes de fusta, de cartró, de transparències i tot tipus d’objectes. Va ser llavors que em va preguntar si dominava la fusteria i les serra i que si era així, si podria fer unes potes de fusta per una cigonya que serien pel jardí d’una escola Nido que ell estava dissenyant per un espai del jardí amb aigua, que crec que era escola que es deia Cigonya. No cal que la meva cara es va transformar com aquells infants de bon matí. Per cert, si en algun algun racó del taller apareix una silueta d’un taxi de fusta groc i negre fet a Barcelona, és l’única contribució que em vaig atrevir a donar-li en el seu món màgic de siluetes immillorables i plenes de vida.
Per acabar, diré que sempre he trobat a faltar aquelles tertúlies que fèiem després de sopar, que de vegades s’ampliaven amb una part de la seva família. Però la més emotiva per mi, va ser quan vaig conèixer a la seva filla Marta de molt pocs mesos i a la seva mare, mal que em pesi, no recordo el nom.
Només puc dir que això que va començar als anys 90 i concretament a Reggio Emilia al juny del 92, no ho he pogut oblidar mai, però ho he pogut compartir amb molts infants i les seves famílies i al llarg dels anys amb moltes escoles i professionals d’educació.
Gràcies Mariano, per tot el que em vas despertar i això ho tinc molt present. Vas ser tu qui em vas obrir els ulls, la curiositat d’aquest infant que portem dins. No ho podré oblidar mai.
Carles Pérez