Message de condoléances pour le décès de Mariano Dolci.
3 novembre 2025
Avec une profonde émotion et une gratitude infinie, UNIMA Italia rend hommage à Mariano Dolci, marionnettiste, pédagogue, théoricien et ami, Maître Inoubliable.
Fondateur du centre national italien, membre honoraire à la fois de l’UNIMA Internationale et de l’UNIMA Italia, Mariano a été un guide sûr et une référence indispensable pour des générations d’artistes et de chercheurs en théâtre de marionnettes.
Son départ laisse un vide immense mais aussi une trace lumineuse qui continuera de guider tous ceux qui, comme lui, ont cru en la force vive, poétique et pédagogique de la marionnette.
Mariano était une figure unique : capable de conjuguer la sagesse de l’artisan et la curiosité de l’intellectuel, la légèreté du jeu et la profondeur de la réflexion.
Dans ses marionnettes, il y avait toujours quelque chose qui dépassait la scène — une manière de concevoir le théâtre comme une rencontre, comme une écoute, comme un dialogue avec l’autre, dans le plus grand respect, surtout avec les enfants.
Ceux qui ont eu la chance de le connaître savent combien il était généreux dans le partage des expériences, dans la transmission des savoirs, dans la construction de ponts entre tradition et contemporanéité. Son œuvre, ses réflexions et son humanité resteront un précieux héritage pour toute notre communauté.
Au nom d’UNIMA Italia, nous exprimons notre plus sincère sympathie à sa famille, à ses amis et à tous ceux qui, suivant son enseignement, continueront à faire vivre l’âme des marionnettes et sa pensée.
Merci, Mariano, pour ton art, pour ta douce fermeté, pour nous avoir rappelé que le théâtre est avant tout un acte d’amour.
Le Conseil d’Administration d’UNIMA Italia
Mariano Dolci, un maître qui partageait son savoir avec tous ceux qui le sollicitaient. À l’école d’été Rosa Sensat (Barcelone), on a eu la chance de le rencontrer à plusieurs reprises, il y a quelques années. Le premier marionnettiste municipal de Reggio Emilia. Un homme exceptionnel.
Mariano Dolci, a Master who shared his knowledge with everyone who asked him. At the Rosa Sensat summer school (Barcelona) they were able to enjoy it several times, a few years ago. The first municipal puppeteer in Reggio Emilia. An unrepeatable man.
Mariano Dolci, un Maestro que compartió su saber con quien se lo pidió. En la escuela de verano Rosa Sensat (Barcelona) pudieron disfrutar de él varias veces, hace ya unos cuantos años. El primer titiritero municipal en Reggio Emilia. Un hombre irrepetible.
Al gran mestre, a la gran persona.
A diverses escoles d’estiu dels anys 90 vaig tenir el plaer de poder compartir preguntes, amb i sense resposta, reflexions i vivències inoblidables amb en Mariano Dolci, eren anys on vaig coincidir en diverses trobades, seminaris i/o conferències. Però mai podré oblidar el juny del 92 quan en Mariano Dolci em va convidar casa seva a Reggio Emilia per visitar les escoles Nido, a la Comune on vaig assistir a unes trobades plenes de vitalitat i de propostes engrescadores, on ell sempre exposava el seu pensament i la seva veu profunda era escoltada amb molta atenció.
Pels matins acostumava a portar-me a diverses escoles Nido i el somriure dels infants en quan apareixia en Mariano, era com una festa, com un mag que amaga infinitat de propostes que apareixen sota d’aquella barba plena de bondat i una gran sabiduria que envolta el seu llenguatge, tant verbal com gestual. Recordo que sempre entrava carregat amb algun carregat amb amb algun titella (gos, mona,…). A les escoles sempre tenia temps per presentar-me a part de l’equip de les escoles, d’ensenyar-me el material que utilitzaven, com era el focus de llum artificial i la pantalla d’ombres corpories, les siluetes, els objectes translúcids i opacs, les imatges dels infants i adults que canvien de tamany. Tot plegat era una mena d’explosió de materials i de vivències, on el infants podien proposar, experimentar, construir, fer hipòtesis, equivocar-se, cridar un eureka ho he aconseguit. No cal dir que l’ombra solar enriquia el pensament individual i col·lectiu de la persona i del grup, d’una manera que podia connectar simplement pel fel fet de la presencia solar.
Bé, que més dir de les vivències que vaig tenir al entrar a les tardes dins d’aquell taller/ laboratori en que en Mariano Dolci tenia infinitat de siluetes de fusta, de cartró, de transparències i tot tipus d’objectes. Va ser llavors que em va preguntar si dominava la fusteria i les serra i que si era així, si podria fer unes potes de fusta per una cigonya que serien pel jardí d’una escola Nido que ell estava dissenyant per un espai del jardí amb aigua, que crec que era escola que es deia Cigonya. No cal que la meva cara es va transformar com aquells infants de bon matí. Per cert, si en algun algun racó del taller apareix una silueta d’un taxi de fusta groc i negre fet a Barcelona, és l’única contribució que em vaig atrevir a donar-li en el seu món màgic de siluetes immillorables i plenes de vida.
Per acabar, diré que sempre he trobat a faltar aquelles tertúlies que fèiem després de sopar, que de vegades s’ampliaven amb una part de la seva família. Però la més emotiva per mi, va ser quan vaig conèixer a la seva filla Marta de molt pocs mesos i a la seva mare, mal que em pesi, no recordo el nom.
Només puc dir que això que va començar als anys 90 i concretament a Reggio Emilia al juny del 92, no ho he pogut oblidar mai, però ho he pogut compartir amb molts infants i les seves famílies i al llarg dels anys amb moltes escoles i professionals d’educació.
Gràcies Mariano, per tot el que em vas despertar i això ho tinc molt present. Vas ser tu qui em vas obrir els ulls, la curiositat d’aquest infant que portem dins. No ho podré oblidar mai.
Carles Pérez